La ciutat de Mataró, capital de la comarca del Maresme a Catalunya, compta amb un valuós patrimoni cultural, arquitectònic i artístic. Aquest llegat s’ha anat construint al llarg dels segles gràcies al talent d’arquitectes, dissenyadors i, en particular, de professionals que, encara que formalment eren arquitectes, assumien també el disseny integral dels interiors, avançant-se a la professió de l’interiorista tal com la coneixem avui.
Durant els segles XIX i XX, el disseny d’interiors no existia com una disciplina independent; els arquitectes s’encarregaven tant de la concepció estructural dels edificis com de la configuració dels espais interiors, mobiliari, ornamentació, revestiments i elements decoratius. En aquest sentit, és just reconèixer aquestes figures com a interioristes històrics, ja que el seu llegat ha modelat l’estètica i la funcionalitat d’innombrables espais a Mataró i arreu.
1. El Context Històric del Disseny d’Interiors a Mataró
Durant el segle XIX, Mataró va viure una transformació social i econòmica notable, marcada pel desenvolupament de la indústria tèxtil. Aquesta prosperitat va donar lloc a una burgesia urbana que volia reflectir el seu estatus mitjançant edificis refinats, tant per fora com per dins. En aquest context, l’arquitectura esdevingué un art integral on l’interiorisme era inseparable del disseny arquitectònic.
A manca d’una professió específica d’interiorista, els arquitectes dissenyaven els espais habitables de manera total. La seva formació i sensibilitat artística els permetia abordar:
-
La distribució funcional dels espais interiors.
-
El disseny de sostres, terres, escales, portes i finestres.
-
L’elecció de materials decoratius.
-
La creació de mobiliari a mida.
-
La integració d’arts aplicades com vitralls, ceràmica i forja artística.
Aquesta visió global permet parlar amb propietat d’interioristes històrics, autors d’una obra que avui encara és referent.
2. Jeroni Boada i Renter: Precisió tècnica i esperit emprenedor
Jeroni Boada i Renter (1819–1886) fou mestre d’obres i arquitecte amb una clara vocació innovadora. Tot i ser conegut principalment per la seva obra arquitectònica, les seves contribucions al disseny d’interiors foren de gran transcendència.
L’any 1872 fundà, juntament amb Vicens Munner, “La Auxiliar del Arte”, una empresa dedicada a la fabricació de pedra artificial, material emprat per embellir interiors amb columnes, motllures, sòcols i altres elements decoratius. Això permeté apropar la decoració refinada a sectors més amplis de la societat.
Un dels seus projectes més destacats fou Can Boada, la seva residència particular, on va experimentar amb solucions decoratives innovadores. També intervengué en el Col·legi de Valldemia, aplicant criteris estètics en l’organització interior dels espais educatius.
3. Josep Puig i Cadafalch: Modernisme simbòlic i detallisme artístic
Nascut a Mataró el 1867, Josep Puig i Cadafalch és una figura cabdal del modernisme català. Arquitecte, historiador i restaurador, el seu disseny interior es caracteritzava per una gran riquesa simbòlica i un refinament estètic extraordinari.
La seva obra més emblemàtica a Mataró és la Casa Coll i Regàs (1898), dissenyada per a un empresari tèxtil. Puig i Cadafalch concebí tot l’espai: estructura, mobiliari, vitralls, reixes, terres i sostres. El disseny interior reflecteix temàtiques industrials i naturals, amb un nivell d’integració formal i simbòlica molt avançat.
Encara que fos arquitecte, la seva feina el qualifica com un interiorista integral, ja que entenia l’espai interior com una narració visual i emocional.
4. Melchor de Palau i Simón: Funcionalisme estètic en l’obra pública
Melchor de Palau i Simón (1879–1915), arquitecte municipal de Mataró, destacà per la seva intervenció en edificis públics. El seu projecte més rellevant fou el Escorxador Municipal, una construcció modernista on l’interior responia a criteris d’higiene, ordre i dignificació del treball.
La seva obra evidencia una visió interiorista funcionalista, on el disseny afavoreix la claredat, la ventilació i l’eficiència, sense renunciar a l’harmonia visual. També va intervenir en escoles i edificis administratius, aportant solucions interiors adaptades a cada ús.
5. Miquel Brullet i Monmany: Espiritualitat i restauració interior
Miquel Brullet i Monmany (1904–1988) desenvolupà la seva trajectòria en l’etapa de postguerra, centrant-se en la restauració d’edificis religiosos i en el disseny d’espais públics. Deixeble de Josep Maria Jujol, col·laborador de Gaudí, Brullet combinava tradició i innovació.
La seva actuació a l’església de Santa Maria de Mataró és especialment significativa. Hi restaurà capelles i altars, tot integrant nous elements litúrgics que mantenien l’harmonia amb l’arquitectura original. També dissenyà escoles i el Cafè Nou, aplicant criteris d’il·luminació, confort i calidesa.
6. Eren interioristes o arquitectes? Una professió encara inexistent
Cal remarcar que tots aquests professionals eren, oficialment, arquitectes. La figura de l’interiorista com a professió diferenciada no existia. Els arquitectes assumien el disseny total del projecte, tant en la seva estructura com en els seus interiors.
Per això, podem considerar-los com a interioristes de fet: dissenyaven espais habitables pensant en la funcionalitat, l’estètica i l’experiència humana. Avui dia, el seu treball s’estudiaria com a exemples paradigmàtics de disseny integral i interdisciplinari.
7. Influència i llegat en el disseny contemporani
L’empremta d’aquests interioristes històrics es manté viva a Mataró. Les seves obres restaurades són fonts d’estudi i d’inspiració per a arquitectes, interioristes i conservadors. La seva manera d’entendre el disseny com una narració visual, simbòlica i funcional continua essent vigent.
Espais com la Casa Coll i Regàs o la Can Boada mostren com el disseny interior podia ser una obra d’art completa, un reflex de la cultura, la tecnologia i l’espiritualitat de cada època.
Interioristes pioners amb una mirada integral
Mataró ha estat bressol de professionals que, tot i ser arquitectes, exerciren de pioners del disseny d’interiors. Gràcies a Jeroni Boada, Puig i Cadafalch, Melchor de Palau i Miquel Brullet, la ciutat conserva espais amb una força estètica i històrica indiscutible.
El seu treball ens ensenya que el bon disseny interior no és només decoració, sinó una manera de donar forma a l’experiència humana dins l’espai arquitectònic. Un llegat que continua inspirant i que mereix ser preservat com a patrimoni cultural.